CADE a la Paret de les Bagasses

Diuen de la CADE que és la gran clàssica de la Paret de les Bagasses i certament reuneix totes les característiques perquè hagi estat la via més repetida de la paret durant dècades: llarga, de grau moderat, pràcticament equipada i relativament poc compromesa.

L’escalada esdevé del franca i engrescadora, sempre amb bona presa, tot i que a la part inferior trobem algun punt força polit degut a la freqüentació, però que mai arriba a desmerèixer la ruta.

Aproximació:

Deixem el vehicle a la zona de lleure de la Font de les Bagasses i creuem el riu pel pont romà. Remuntem fins la via i creuem el túnel de la dreta, quan sortim remuntem per sobre del túnel i arribem al peu de via sota el dau característic d’aquest sector de la paret.

L1(IV)

Iniciem la via per una placa inclinada que va a buscar el dau característic d’aquesta part de la paret. Fem la reunió a la lleixa sobre el dau. 40 metres.

L2(V)

Caminem uns pocs metres a la dreta i enfilem una sèrie de petites fissures que ens menen a una placa on trobem el pas clau del llarg.

Un cop superat marxem en diagonal a la dreta fins atènyer la reunió. 30 metres.

L3(III)

Marxem en horitzontal a la dreta i remuntem uns ressalts fins la reunió. 15 metres.

L4(IV+)

Ens elevem primer per un diedre del qual en sortim per la dreta i continuem per una placa fissurada en una escalada que esdevé del tot plaent fins atènyer la següent reunió, tot just sota un petit sostre que ens barra el pas. 40 metres.

L5(V+)

Marxem en diagonal per l’esquerra evitant el sostre fins arribar a un nou extraplom; flanquegem a l’esquerra i el superem pel punt més dèbil, quedant sobre una placa, que amb un parell de passos fins i polits ens mena a una mena de diedre per on ràpidament arribem a la reunió. 40 metres.

L6(IV+)

Continuem pel diedre, en escalada fàcil però no del tot agradable degut a la polimenta del rocam fins arribar a una lleixa, on caminant uns metres cap a l’esquerra trobarem la reunió. 40 metres.

L7(IV+)

Superem una fissura on trobem la roca rentada i després d’un parell de ressalts arribem a una savina on muntem reunió. 15 metres.

L8(V)

Marxem cap a l’esquerra i enfilem un muret que queda barrat per un extraplom; flanquegem cap a l’esquerra per evitar-lo i continuem per un diedre fins atènyer la següent reunió. Aquest llarg està especialment polit. 20 metres.

L9(Ae/IV+)

Sortim de la reunió per la cornisa de l’esquerra i superem un primer relleix que anant cap a l’esquerra ens deixa a una zona de blocs desplomats que ens tocarà guanyar en escalada artificial.

Quan deixem l’artificial continuem per una placa cap a l’esquerra fins una nova lleixa, on trobarem la reunió. 35 metres.

L10(V+)

Aquesta tirada és la que s’anomena “La Laboriosa”. Tenim un pas potent per entrar al mur (no obligat). Un cop al mur seguim per una serie de fissures amb bona presa fins que puguem derivar cap a la dreta per continuar per un bonic diedre.

De seguida la verticalitat afluixa i arribem a una nova feixa, on muntem la reunió aprofitant una bona savian. 40 metres.

L11(I)

Caminem per la feixa cap a l’est una seixantena de metres fins que trobem una reunió de parabolts. 60 metres

L12(III)

Remuntem una curta placa inclinada fins atènyer la feixa; seguim cap a l’oest fins un diedre inclinat (CADE escrit a la roca). 35 metres.

L13(III)

Marxem a buscar una expansió cap a la dreta i remuntem per la placa inclinada fins una cornisa; seguim per la cornisa en direcció est fins arribar a la següent reunió. 30 metres.

L14(IV)

Sortim per la vertical de la reunió per de seguida derivar cap a l’esquerra, fent una llarga diagonal fins que arribem a un relleix on fem reunió. 20 metres.

L15(IV+)

Tirem un metre cap a la dreta i ens superem amb un pas atlètic. Continuem primer recte i després en tendència a l’esquerra vers una savina característica al costat de la qual farem la següent reunió. 20 metres.

L16(III)

Pugem per una placa inclinada fins que un mur ens barra el pas. Flanquegem aleshores cap a l’esquerra fins una alzina on muntem reunió. 15 metres.

L17(V+)

Aquesta tirada és anomenada “El Mur”. Pugem per un curt diedre i quedem sobre una vira; flanquegem uns metres i ataquem una placa vertical.

Hem de remuntar uns metres, amb bona ganda, per després flanquejar horitzontalment cap a l’esquerra i seguir després cap amunt en una escalada bella i vertical fins arribar a una mena de fissura-cova on trobarem la reunió. Aquesta tirada està força equipada a base de claus principalment. 30 metres.

L18(III)

Marxem en diagonal cap a la dreta per anar a buscar una alzina característica on muntem reunió. 15 metres.

L19(IV+)

Una altre llarg força bonic. Aquí la morfologia de les preses es del tot diferent, més geomètriques. Marxem en diagonal a la dreta fins un diedre. El superem i quedem a una curta placa fins sota un extraplom amb bona ganda, que superem amb passos atlètics per de seguida atènyer la reunió. 30 metres.

L20(V)

Sortim en diagonal a la dreta per anar a buscar un esperonet. L’escalem amb passos verticals i quedem sobre terreny inclinat; continuem fins sota un extraplom i flanquegem cap a la dreta fins que trobem pas per sortir al cim. 35 metres.

Descens:

Des del cim prenem un corriol que marxa cap a l’est. Haurem de fer un parell de desgrimpades equipades amb cadenes. Arribem a una instal·lació de ràpel (35 metres) que ens deixa a una nova instal·lació (20 metres); aquests dos ràpels els podem unir en un de sol si duem cordes de 60. Seguim pel corriol cap a l’est fins que arribem a la carretera. Continuem per la carretera fins a l’àrea de descans.

El que més m’ha agradat:

• Lògica 100% clàssica.
• Dificultat moderada.
• Escalada molt agraïda, sempre amb bons cantells, per fartar-nos de fer metres!!
• Bonica segona part, amb millor roca i llargs preciosos.

El que no m’ha agradat tant:

• El caràcter moderat de la via ha propiciat que sigui un itinerari molt freqüentat afavorint l’aparició d’algun passatge sabonós. No obstant només trobem un parell de punts on aquest fet fa que l’escalada sigui un xic desagradable.